Ryszard Cieślak a El príncipe constante, dirigit per Jerzy Grotowski.
Teatre
PER QUÈ EL DARRER SOSPIR DE LA CORONA?
INTENCIÓ DRAMATÚRGICA El darrer sospir de la corona és una obra de ficció inspirada en fets històrics. La dramatúrgia parteix de la documentació sobre els darrers dies de Maria Estuard i imagina els pensaments, els silencis i les converses que podrien haver tingut...
PRESENTEM EL DARRER SOSPIR DE LA CORONA
Obra de teatre en un sol acte. Dos personatjes: La Reina Maria d’Escòcia i en Melvil, el carceller Autora: Maria Sabaté Gallofré El darrer sospir de la corona és una recreació dramàtica de les darreres hores de Maria Estuard abans de la seva execució, el 8 de febrer...
Característiques estructurals de la dramatúrgia èpica i dels efectes de distanciament
En gran mesura, els espectadors actuals som més conscients dels efectes de distanciament. L’efecte d’estranyament o efecte de distanciament (Verfremdungseffekt, en alemany) és un concepte desenvolupat per Bertolt Brecht amb la voluntat que el públic no es deixés...
La mobilitat de l’immòbil de Carles Casas Bolet
La mobilitat de l’immòbil: una tragèdia familiar entre el realisme i l’al·lucinació La companyia Nòmades presenta per primera vegada una creació conjunta que no deixarà ningú indiferent: La mobilitat de l’immòbil. Aquesta obra és de Carles Casas que ha estat...
HE CONEGUT VAN GOGH. UNA OBRA INTENSA PROTAGONITZADA PER MARTÍ PERAFERRER
L’obra Van Gogh, escrita per Ever Blanchet i interpretada per Martí Peraferrer, ofereix una experiència teatral íntima i profundament emocionant a El Rebost de Vilafranca del Penedès. Després d’uns anys, Martí Peraferrer torna a posar-se en la pell de Van Gogh en un...
Sistema Stanislavski: què és, característiques i influència en el teatre actual
El Sistema Stanislavski és un dels mètodes d’interpretació més influents de la història del teatre i del cinema. Creat pel director rus Konstantin Stanislavski, aquest sistema va revolucionar la manera com els actors construeixen els seus personatges. Encara avui,...
Medea: una tragèdia clàssica amb ressonàncies contemporànies
La figura de Medea continua sent, avui, una de les més incòmodes i potents de la tradició clàssica. Coneguda sobretot per la tragèdia d’Eurípides, Medea és molt més que el tòpic de la mare que comet l’acte més extrem: és un símbol de desplaçament, de ràbia acumulada i...
Adolphe Appia, Edward Gordon Craig i Vsevolod Meyerhold: pilars de la revolució teatral moderna
A finals del segle XIX i a inicis del segle XX, el teatre occidental va viure una profunda transformació estètica i ideològica. Davant del realisme dominant i de la concepció del teatre com a simple il·lustració literària, van aparèixer creadors que van entendre...
Els Pastorets: tradició viva sobre l’escenari.
Parlar d’Els Pastorets és parlar d’un dels rituals culturals més persistents i estimats de Catalunya. Més enllà d’una simple representació nadalenca, Els Pastorets són un espai de memòria col·lectiva, de transmissió de valors i, sobretot, de teatre popular en estat...
Clàssics catalans: quan l’escena era un mirall del país.
En un moment en què el teatre contemporani tendeix a l’experimentació i a la fragmentació narrativa, revisar els clàssics catalans no és només un exercici d’erudició: és un gest de reconciliació amb un país que ha pensat, debatut i fins i tot combatut les seves...
QUARANTA ANYS DE LA FEDERACIÓ DE GRUPS DE TEATRE AMATEUR DE CATALUNYA
Els 40 anys de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya (FGTAC) és un esdeveniment molt important dins del món del teatre amateur al nostre país. Aquesta entitat, fundada el noviembre de 1985, ha jugat un paper fonamental en la promoció, consolidació i...
El fet teatral com a espai de coneixement i transformació simbólica
Resum Aquest article analitza el fet teatral com una pràctica artística i social que transcendeix l’àmbit de la representació per esdevenir un espai de construcció simbòlica, comunicació i coneixement. A partir d’una aproximació semioestètica i performativa, s’hi...
Teatre de l’Oprimit: Augusto Boal i la transformació social a través del teatre
Què és el Teatre de l’Oprimit? El Teatre de l’Oprimit és un moviment teatral creat pel dramaturg brasiler Augusto Boal a la dècada de 1960. El seu propòsit és utilitzar el teatre com eina de transformació social, permeten que les persones reflexionin, qüestionin i...
ABANS NO ARRIBI L’ALEMANY DE MARTA BARCELÓ
Una obra sobre l’Alzheimer, la memòria i la identitat Espectacle a partir d’un text de Marta Barceló, guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, que es capbussa dins la pell d’una dona a qui acaben de diagnosticar la malaltia d’Alzheimer. L’obra...
PEDAGOGIA TEATRAL II
Seguim en el camp de la Pedagogia Teatral, repassant les figures que han marcat els ítems d’aquesta disciplina dins l’educació. Grecia La relació entre les pràctiques educatives i el teatre ve de molt enrere, de fet es considera que van ser els grecs qui van saber...
PEDAGOGIA TEATRAL I
Aquest és un article que fa referència a una part de la matèria que hem estudiat en el Màster d’Estudis Avançats de Teatre de la Universitat UNIR -Universitat Internacional de La Rioja-. Un dels aspectes més interessants és veure l’estructura de les finalitats de la...
I JOSEP MARIA FLOTATS HA TORNAT. LA DISPUTA DE JEAN-FRANÇOIS PRÉVAND
El senyor Josep Maria Flotats ha tornat a Barcelona amb l'obra "La Disputa" de Jean-François Prévand, traduïda per Salvador Oliva i amb la dramatúrgia i direcció del mateix Flotats. Flotats i Pep Planas posen en escena "un combat de...