La mobilitat de l’immòbil: una tragèdia familiar entre el realisme i l’al·lucinació
La companyia Nòmades presenta per primera vegada una creació conjunta que no deixarà ningú indiferent: La mobilitat de l’immòbil. Aquesta obra és de Carles Casas que ha estat presentada a l’Espai artístic de El Rebost de Vilafranca del Penedès. L’obra és text d’ús restringit. No es pot reproduir ni distribuir sense autorització expressa de l’autor
És un drama familiar intens, on els silencis pesen més que les paraules i on la tendresa i la crueltat conviuen per parlar dels vincles, l’herència, el pas del temps i l’amor.
Ambientada a principis dels anys vuitanta, en una masia decadent de la Catalunya profunda, la família Codina s’enfronta als secrets, les traïcions i els fantasmes del passat sota la mirada silenciosa i poderosa de la mare immòbil… i acompanyada d’una presència inquietant: les rates.
Una vella masia, una família distanciada, una manera de viure que desapareix. Ambició, retrets, un passat fosc… La família es reuneix al voltant de la figura silenciosa i poderosa de la mare immòbil. Entre secrets familiars, traïcions, fantasmes del passat i la inquietant presència de rates, els germans Codina es veuran obligats a afrontar allò que són i allò que han estat.
La mobilitat de l’immòbil és una tragèdia que combina humor negre, tendresa i crueltat per parlar del pes de l’herència, dels vincles familiars i del pas del temps, amb una dramatúrgia que oscil·la entre el realisme i l’al·lucinació.
Temes i motius
- La família com a espai de conflicte i memòria.
- L’immobilisme emocional i físic.
- L’herència i la decadència d’un llinatge.
- La foscor de l’ànima humana i els secrets silenciats.
- La metàfora de les rates com a persistència del passat.
Relació amb Bertolt Brecht
L’obra La mobilitat de l’immòbil, de Carles Casas, es pot relacionar amb el teatre de Bertolt Brecht sobretot per la manera com convida l’espectador a reflexionar sobre la realitat, més que no pas a identificar-se emocionalment amb els personatges.
Crítica i reflexió social
Igual que Brecht, l’obra no busca únicament entretenir, sinó provocar una reflexió crítica sobre la societat, les actituds humanes i la realitat contemporània.
Distanciament
Brecht utilitzava l’«efecte de distanciament» perquè el públic no oblidés que estava assistint a una representació teatral. A La mobilitat de l’immòbil també hi ha elements que trenquen la il·lusió escènica i conviden l’espectador a observar la situació amb una mirada crítica. El fill cec i la no-presència de les rates funcionen com a recursos narratius que interpel·len l’espectador i reforcen la dimensió simbòlica de la faula dramàtica.
El concepte de distanciament (Verfremdungseffekt) és un dels principis fonamentals del teatre èpic de Bertolt Brecht. Consisteix en un conjunt de procediments escènics destinats a impedir la identificació emocional completa de l’espectador amb els personatges, afavorint una actitud crítica davant dels fets representats. En lloc de provocar una immersió passiva en la ficció, el distanciament recorda constantment que el que es veu és una construcció teatral susceptible de ser analitzada i qüestionada. En La mobilitat de l’immòbil, la presència simbòlica del fill cec, l’absència física de les rates i determinats elements de la dramatúrgia contribueixen a generar aquest efecte, convidant l’espectador a reflexionar sobre els mecanismes familiars, la memòria i l’herència més que no pas a limitar-se a una resposta emocional immediata.
Teatre contemporani i experimental
L’obra de Carles Casas incorpora recursos propis del teatre contemporani, com el simbolisme, el llenguatge poètic i una elaborada fragmentació escènica. Aquests elements connecten amb l’herència brechtiana de renovar el llenguatge teatral i qüestionar les formes tradicionals de representació.
L’espectador actiu
Tant Brecht com Casas aspiren a un espectador actiu, capaç d’interpretar, pensar i extreure les seves pròpies conclusions, en lloc de limitar-se a una resposta emocional. Tanmateix, mentre que Brecht perseguia una finalitat política i social explícita, La mobilitat de l’immòbil s’orienta cap a una reflexió més existencial i social, expressada mitjançant un llenguatge poètic i contemporani.
Maria Sabaté.
Imatge: Font. Espai artístic El Rebost. Vilafranca del Penedès
Bibliografia
Brecht, B. (2004). Escrits sobre teatre (J. Fontcuberta, Trad.). Alba Editorial. (Obra original publicada entre 1930 i 1956).
Brecht, B. (2015). Petit organon per al teatre. Institut del Teatre. (Obra original publicada el 1948).
Carlson, M. (2011). Teories del teatre: Un estudi històric i crític des dels grecs fins a l’actualitat. Institut del Teatre.
Lehmann, H.-T. (2013). Teatre postdramàtic. Institut del Teatre. (Obra original publicada el 1999).
Pavis, P. (2008). Diccionari del teatre. Paidós.
Sánchez, J. A. (2007). Prácticas de lo real en la escena contemporánea. Visor Libros.
Szondi, P. (2011). Teoria del drama modern (1880-1950). Institut del Teatre. (Obra original publicada el 1956).
Brook, P. (2015). L’espai buit. Alba Editorial. (Obra original publicada el 1968).
Abirached, R. (1994). La crisis del personaje en el teatro moderno. Asociación de Directores de Escena de España.
Casas, C. (2025). La mobilitat de l’immòbil [Text dramàtic inèdit].
Webgrafia
Brecht, B. (1948/2003). A Short Organum for the Theatre. Recuperat de https://www.marxists.org
Institut del Teatre. (s.d.). Bertolt Brecht i el teatre èpic. Recuperat de https://www.institutdelteatre.cat