Grotowski i el teatre pobre: quan l’actor ho transforma tot
Ryszard Cieślak a El príncipe constante, dirigit per Jerzy Grotowski.
Tiempo de victoria: emocionar sense necessitat d’espectacle
Hi ha pel·lícules que necessiten grans escenes, explosions i imatges espectaculars per transmetre la magnitud d'una guerra. D'altres, en canvi, aconsegueixen una cosa que, personalment, agraeixo molt més: emocionar sense excedir-se, explicar una història amb sobrietat...
El ser querido: quan el cinema intenta reparar allò que no es pot reparar
Ahir vaig anar a veure El ser querido, la nova pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen, escrita pel mateix Sorogoyen amb Isabel Peña. I vaig sortir de la sala amb una sensació una mica contradictòria: m'ha agradat molt, però també m'ha semblat lenta. I no ho dic...
Un taxi en Tòquio: un viatge pels records, la vellesa i la vida
Hi ha pel·lícules que ens expliquen una història i n'hi ha d'altres que ens conviden, simplement, a seure i escoltar. Un taxi en Tòquio (Tokyo Taxi, 2025), dirigida per Yōji Yamada, pertany a aquest segon grup. Kōji, un taxista de Tòquio que travessa dificultats...
PER QUÈ EL DARRER SOSPIR DE LA CORONA?
INTENCIÓ DRAMATÚRGICA El darrer sospir de la corona és una obra de ficció inspirada en fets històrics. La dramatúrgia parteix de la documentació sobre els darrers dies de Maria Estuard i imagina els pensaments, els silencis i les converses que podrien haver tingut...
PRESENTEM EL DARRER SOSPIR DE LA CORONA
Obra de teatre en un sol acte. Dos personatjes: La Reina Maria d’Escòcia i en Melvil, el carceller Autora: Maria Sabaté Gallofré El darrer sospir de la corona és una recreació dramàtica de les darreres hores de Maria Estuard abans de la seva execució, el 8 de febrer...
La Luz com a obra sobre la culpa, el silenci i la responsabilitat
Quan el teatre ens obliga a mirar allò que no volem veure El coratge de representar allò irreparable Hi ha obres que ens emocionen, d'altres que ens entretenen i algunes que, simplement, ens incomoden. La luz, dirigida per Fernando Franco i protagonitzada...
Característiques estructurals de la dramatúrgia èpica i dels efectes de distanciament
En gran mesura, els espectadors actuals som més conscients dels efectes de distanciament. L’efecte d’estranyament o efecte de distanciament (Verfremdungseffekt, en alemany) és un concepte desenvolupat per Bertolt Brecht amb la voluntat que el públic no es deixés...
La mobilitat de l’immòbil de Carles Casas Bolet
La mobilitat de l’immòbil: una tragèdia familiar entre el realisme i l’al·lucinació La companyia Nòmades presenta per primera vegada una creació conjunta que no deixarà ningú indiferent: La mobilitat de l’immòbil. Aquesta obra és de Carles Casas que ha estat...
HE CONEGUT VAN GOGH. UNA OBRA INTENSA PROTAGONITZADA PER MARTÍ PERAFERRER
L’obra Van Gogh, escrita per Ever Blanchet i interpretada per Martí Peraferrer, ofereix una experiència teatral íntima i profundament emocionant a El Rebost de Vilafranca del Penedès. Després d’uns anys, Martí Peraferrer torna a posar-se en la pell de Van Gogh en un...
Michael: una pel·lícula que emociona per la seva humanitat
Hi ha pel·lícules que no només s’expliquen, sinó que es senten. Michael és una d’aquestes històries que, sense grans artificis, aconsegueix tocar alguna cosa molt profunda dins de l’espectador. Quan la veus, no és només la trama el que t’atrapa, sinó la manera com...
Sistema Stanislavski: què és, característiques i influència en el teatre actual
El Sistema Stanislavski és un dels mètodes d’interpretació més influents de la història del teatre i del cinema. Creat pel director rus Konstantin Stanislavski, aquest sistema va revolucionar la manera com els actors construeixen els seus personatges. Encara avui,...