Seleccionar página

Soc la Maria Sabaté,

Et dono la benvinguda a aquest espai on comparteixo reflexions sobre teatre, cinema i llibres.
Escric per pensar, recordar i continuar descobrint-me en cada història.

maria sabate
contactar con maria sabate

Deixa’m un missatge

13 + 9 =

Temes que trobaràs en aquest espai

Grotowski i el teatre pobre: quan l’actor ho transforma tot
Hi ha espectacles que no necessiten enlluernar per quedar-se a la memòria. N'hi ha prou amb un cos, una veu, una presència i alguna cosa que succeeix entre qui actua i qui observa. Hi ha treballs teatrals que contemplem amb admiració i d'altres que, a més, ens...
Tiempo de victoria: emocionar sense necessitat d’espectacle
Hi ha pel·lícules que necessiten grans escenes, explosions i imatges espectaculars per transmetre la magnitud d'una guerra. D'altres, en canvi, aconsegueixen una cosa que, personalment, agraeixo molt més: emocionar sense excedir-se, explicar una història amb sobrietat...
El ser querido: quan el cinema intenta reparar allò que no es pot reparar
Ahir vaig anar a veure El ser querido, la nova pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen, escrita pel mateix Sorogoyen amb Isabel Peña. I vaig sortir de la sala amb una sensació una mica contradictòria: m'ha agradat molt, però també m'ha semblat lenta. I no ho dic...
Un taxi en Tòquio: un viatge pels records, la vellesa i la vida
Hi ha pel·lícules que ens expliquen una història i n'hi ha d'altres que ens conviden, simplement, a seure i escoltar. Un taxi en Tòquio (Tokyo Taxi, 2025), dirigida per Yōji Yamada, pertany a aquest segon grup. Kōji, un taxista de Tòquio que travessa dificultats...
Maria Sabaté

8 + 4 =