Seleccionar página

Introducció

Los Domingos és un film espanyol de 2025 dirigit per Alauda Ruiz de Azúa, que planteja una reflexió profunda sobre la fe, la vocació i la família.

Argument

La pel·lícula narra la història de Ainara, una jove de 17 anys, brillant i idealista, que es troba davant la decisió de què estudiar a la universitat (o almenys això espera la seva família). Però, de manera inesperada, ella indica que es sent cada cop més atreta per la vida religiosa i planteja la possibilitat de fer-se monja de clausura. Aquesta decisió sacseja la seva família: crea sorpresa, incomprensió, tensió, i posa en joc vincles, valors i creences.

Temes centrals

  1. La vocació i la fe — La pel·lícula es pregunta per què, en una societat cada vegada més laica i secular, una adolescent podria optar per la vida de clausura. Què la mou? Quin és el procés intern que la porta a aquesta decisió?
  2. La família i la reacció al canvi — La decisió de Ainara actua com a catalitzador d’un conflicte familiar latent: la mare morta, el pare que es reconstrueix, la tia anticlerical, la pressió social i els plans esperats per a la jove. Això posa en contacte diferents punts de vista (laïcitat, creença, llibertat individual) dins d’un entorn domèstic.
  3. L’espai — el món exterior vs. el convent de clausura — La pel·lícula fa un contrast clar entre la vida “normal” d’una adolescent (amics, escola, curiositat sexual, família) i l’espai d’una vida religiosa de clausura: rutina, silenci, reflexió. Això genera tensió, incertesa i bellesa en la narració.
  4. La llibertat i la pressió social — Què significa “fer el que es vol”? Fins a quin punt les decisions d’una jove estan condicionades per la família, la religió, la societat? La pel·lícula convida a la reflexió des d’aquest punt de vista.

Repartiment i dades de producció

Recepció i premis

Val la pena resaltar els premis que ha rebut la pel·lícula:

  • Va guanyar la Concha de Oro (premi principal) del Festival de San Sebastián.
  • Les valoracions remarquen que és “una de les millors (si no la millor) guions de l’any” i que consolida a Ruiz de Azúa com una veu sòlida del cinema espanyol.

Valoració

Los Domingos és una pel·lícula molt potent per les següents raons:

  • La premissa, aparentment senzilla —una jove vol ser monja— esdevé el punt de partida d’un debat complex: vocació, autonomia, pressió familiar, fe, societat moderna.
  • L’equilibri entre mostrar tensió i deixar espai al silenci i al dubte. No és una pel·lícula que doni respostes fàcils; sembla que prefereix plantejar preguntes.
  • L’actuació de la jove protagonista i la direcció que no recorre als efectes dramàtics exagerats sinó que aposta per la contenció.
  • Ens interpel·la: quant coneixem les motivacions que mouen les decisions “diferents”? Quanta llibertat hi ha? Què passa quan un membre de la família trenca amb les expectatives?

Conclusió

Los Domingos és una pel·lícula destacable que aporta un fresc renovat al cinema espanyol, tant pel tema que tracta com per la manera com ho fa. És un retrat íntim i alhora ampli d’una família i d’una jove en traspàs de llindars —entre l’adolescència i l’adultesa, entre la llibertat i la responsabilitat, entre la fe i el món—. En fer això, aconsegueix no només explicar una història, sinó obrir finestres de reflexió.

Maria Sabaté