La recuperació d’obres d’art que van ser robades pels nazis durant la Segona Guerra Mundial, és un comptagotes ple de sorpreses. Lluny d’acabar-se van sortint objectes que ara pertanyen a altres persones o institucions i que topen, sovint, amb tota mena de paranys. Això dificulta la identificació i el retorn als seus legítims propietaris/propietàries.
retrat d’una dama
La troballa més recent de la que es té noticia la va publicar la BBC News, el 4 de setembre de 2025. Tom McArthur i Chris Graham, expliquen que la família d’un nazi fugitiu va fer entrega d’un quadre robat fa vuitanta anys pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. La pintura és “Retrat d’una dama” de Giuseppe Ghislandi.
Aquest retrat es va identificar el mes d’agost en un portal immobiliari, on es veia el quadre penjat al saló d’una casa propietat de Patricia Kadgien. El seu pare, Friedrich Kadgien, fou un important assessor d’Hermann Göring, segon comanament d’Adolf Hitler en el Tercer Reich alemany, qui va saquejar milers d’obres a tota Europa.
Ariel Bassano, un expert en art que ha treballat en el cas, va dir a la premsa que l’obra estava «en bones condicions tenint en compte llur antiguitat, ja que data del 1710». El va valorar en «aproximadament 50.000 dòlars», segons el diari local ªLa Capitalª de Mar del Plata.
Sembla que no és l’única obra que tenia la família Kadgien, doncs, durant la cerca del quadre es van registrar quatre propietats més de la família, va assenyalar la fiscalia.
Les autoritats varen trobar, a la casa de la germana de Kadgien dues pintures i un seguit de dibuixos i gravats del segle XIX. Aquests articles seran analitzats per a determinar si també foren robats pels nazis durant la Segona Guerra Mundial.
La pintura «Retrat d’una dama» és un dels centenars d’objectes saquejats al comerciant d’art Jacques Goudstikker, un jueu neerlandès que va ajudar a d’altres jueus a escapar durant la guerra.
Goudstikker va morir en un accident de vaixell mentre escapava del Països Baixos i està enterrat a Anglaterra. Després de la seva mort, més de 1.100 obres de la col·lecció de Goudstikker van ser adquirides en una venda forçada per líders nazis.
Algunes de les obres propietat de Goudstikker foren recuperades a Alemanya després de la guerra i exposades a Amsterdam com a part de la col·lecció nacional holandesa.
La seva única hereva, la seva jove Marei von Saher, va dir que la seva família «té com objectiu recuperar cada una de les obres d’art robades de la col·lecció de Jacques Goudstikker i restaurar el seu llegat». El 2006, Marei Von Saher, va recuperar 202 peces.
Violí Stradivarius Mendelssohn
Un altre exemple de recuperació d’art robat el trobem en un article de Pablo L. Rodríguez, de El País, del dia 7 de setembre, s’ha trobat el ‘Stradivarius Mendelssohn’ de 1709, espoliat durant el nazisme.
Un informe de l’especialista Carla Shapreau localitza al Japó aquest valuós violí. Una història que il·lustra els obstacles en la restitució del patrimoni musical saquejat durant el Tercer Reich.
A la dècada de 1920, el palau del banquer jueu Franz von Mendelssohn, al frondós barri de Grunewald, va ser un destacat centre de la vida cultural de Berlín. El nebot net del compositor Felix Mendelssohn hi organitzava vetllades de música de cambra amb pianistes de renom com Artur Schnabel i Edwin Fischer, així com amb cèlebres aficionats a la música, entre ells Max Planck i Albert Einstein. Soci del banc Mendelssohn & Co., Franz posseïa una valuosa col·lecció d’instruments antics, entre els quals sobresortia el violí Stradivarius Mendelssohn del 1709, que va cedir a la seva filla, la violinista Lilli von Mendelssohn-Bohnke. Ella ho interpretava al quartet familiar amb el seu pare i el seu marit, el compositor i violista Emil Bohnke.
Un tràgic accident de cotxe va posar fi, prematurament, a la vida de Lilli i Emil el maig del 1928, deixant tres fills petits. Després de la desgràcia, Franz va dipositar l’instrument en una caixa de seguretat del seu propi banc, després d’obtenir el 1930 un certificat d’autenticitat. L’arribada dels nazis al poder el 1933, la seva mort dos anys més tard i la liquidació del banc, considerat un negoci jueu pel Tercer Reich, van fer que el violí acabés a l’antiga seu del Deutsche Bank a Mauerstrasse. Sembla que o va ser robat el 1945 per les forces d’ocupació soviètiques, o bé, també és possible que hagués estat sostret pels nazis abans de la caiguda de Berlín.
Aquest violí, anomenat Stella sembla que ha passat per diferents mans, però el certificat d’autenticitat que va fer-ne Franz Von Mendelsson ha resultat una eina molt eficaç per treure’n conclusions exactes de qui és qui en la història del violí Stella.
La Dama d’Or
El cinema va explicar la recuperació de “La dama d’or” de Gustav klimt. Maria Altmann, una refugiada jueva d’edat avançada resident a Cheviot Hills (Los Angeles) i l’advocat Randy Schoenberg, van lluitar contra el govern d’Àustria. El procés de reclamació va durar, gairebé, una dècada. El Retrat d’Adele Bloch-Bauer, l’havien robat el nazis a Viena just abans de la Segona Guerra Mundial. Altmann va portar el cas fins al Tribunal Suprem dels Estats Units, que va dictaminar sentència en el cas de la República d’Àustria contra Altmann (2004) i, finalment, el retrar es troba a la Neue Gallery de Nova York
Maria Sabaté