Seleccionar página

Edward Berger, conegut per la seva direcció en Sin novedad en el frente, aporta una visió intensa i detallada al procés del conclave. Conclave ha estat escrit per Peter Straughan i està basada en la novel.la homónima de Robert Harris, publicada el 2016. Es va estrenar als Estats Units el 25 d’octubre de 2024

La pel·lícula destaca per la seva ambientació claustrofòbica, un guió que manté l’atenció i una banda sonora atmosfèrica de Volker Bertelmann. La fotografia de Stéphane Fontaine i el disseny de producció de Suzie Davies contribueixen a crear una atmosfera immersiva i tensa.

 Reconeixements

Cónclave ha rebut diversos premis i nominacions, incloent:

Argument

Després de la mort del papa a conseqüència d’un atac de cor, el col·legi cardenalici, sota el lideratge del cardenal degà Thomas Lawrence, es reuneix en conclave per escollir el seu successor. Els quatre candidats principals són l’italià Aldo Bellini (un progressista en la línia del difunt papa), el nigerià Joshua Adeyemi (un conservador social), el canadenc Joseph Tremblay (un conservador convencional) i l’italià Goffredo Tedesco (un tradicionalista reaccionari).

El Col·legi Cardenalici es sorprèn amb l’arribada de darrera hora de Vincent Benítez, que un any abans havia estat nomenat in pectore (en secret) cardenal i arquebisbe de Kabul (Afganistan).

Lawrence pronuncia l’homilia de la missa d’inauguració del conclave, animant el Col·legi a abraçar el dubte i la incertesa, cosa que alguns interpreten com una declaració de les seves ambicions papals.

Val la pena llegir una de les reflexions més detacades d’aquesta homilía: “El regal de Déu a la seva Església és la varietat. Després de tots aquests anys de servei a l’Església, he après a témer un pecat més que qualsevol altre: la certesa. La certesa és l’enemic més gran de la unitat. La certesa és l’enemic mortal de la tolerància. Fins i tot Crist va dubtar al final: “Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?”. La nostra fe està eternament viva precisament perquè camina de la mà del dubte. Si hi hagués certesa i no hi hagués dubte, no hi hauria misteri. I sense misteri, no hi hauria fe. Resem perquè el Senyor ens concedeixi la gràcia d’un Papa que dubti. I també d’un Papa que pèqui i sigui capaç de demanar perdó”.

 Després de la tercera votació, la germana Shanumi, una monja nigeriana, provoca rebombori en enfrontar-se al Cardenal Adeyemi al refectori dels cardenals. Més tard li confessa a Lawrence que ella i Adeyemi van tenir una relació il·lícita, que va donar lloc al naixement d’un fill que ella va donar en adopció. Lawrence té el deure de guardar el secret, però una campanya de rumors fa descarrilar la candidatura d’Adeyemi.

La germana Agnès (Isabella Rossellini), cap de les monges responsables de l’allotjament dels cardenals, informa Lawrence de les maquinacions del cardenal Tremblay. Lawrence i Agnès revelen les accions de Tremblay als cardenals, destruint així la candidatura de Tremblay. Tedesco i Lawrence es converteixen en els únics candidats principals restants, tot i que Benítez ha anat guanyant suport de manera constant, per sorpresa contínua de Lawrence.

Finalment, a la sisena votació, mentre Lawrence emet el seu vot, un atac terrorista a Roma mata moltes persones que es trobaven fora i danya una finestra de la Capella Sixtina, cosa que fa que Tedesco s’exalti per la debilitat de l’Església, afirmant que cal deixar de ser ingenu i conciliador amb els musulmans. En aquest moment, el cardenal Benítez pren la paraula per afirmar que la violència no pot ser la solució a la violència. Commoguts pel seu últim discurs, finalment els cardenals acaben escollint, a la setena votació, Benítez, que adopta el nom papal d’Innocenci XIV.

La pel·lícula conclou amb una nota d’esperança, suggerint una obertura cap a una Església més inclusiva.

Elenc

 Valoració crítica

Fent una recerca es poden destacar les següents valoracions:

  • The Guardian la descriu com un «thriller papal captivador», destacant la interpretació de Fiennes com a «fenomenal i continguda».
  • MundoCine la qualifica com una «pel·lícula sofisticada i irònica, plena d’intrigues que recorden a una mena de Game of Thrones eclesiàstic».
  • EscribiendoCine ressalta la combinació de religió, poder i traïció dins del Vaticà com a elements centrals de la trama.

Conclusió

Cónclave és una pel·lícula que combina elements de thriller polític amb una profunda exploració de les dinàmiques internes del Vaticà. Amb una direcció sòlida, interpretacions destacades i una trama intrigant, és una obra que manté l’espectador enganxat fins al final.