Parlar d’Els Pastorets és parlar d’un dels rituals culturals més persistents i estimats de Catalunya. Més enllà d’una simple representació nadalenca, Els Pastorets són un espai de memòria col·lectiva, de transmissió de valors i, sobretot, de teatre popular en estat pur. Any rere any, quan s’aixeca el teló als ateneus, parròquies i teatres de pobles i ciutats, no només s’explica el naixement de Jesús: es reactiva una manera molt concreta d’entendre la cultura, la comunitat i l’escena.
Concepte
El concepte d’Els Pastorets és aparentment senzill: una dramatització del Nadal que combina el relat bíblic amb elements populars, humorístics i simbòlics. Però aquesta simplicitat és enganyosa. La força de l’obra rau en la seva estructura híbrida, on conviuen el sagrat i el profà, el bé i el mal, la transcendència i la quotidianitat. Els dimonis, amb Llucifer i Satanàs al capdavant, no són només antagonistes del naixement diví: són personatges teatrals de gran potència dramàtica, sovint els més recordats pel públic, i un espai de llibertat interpretativa que permet actualitzar el discurs sense trair la tradició.
Els pastorets i el teatre
Des del punt de vista teatral, Els Pastorets són una escola. Ho han estat i ho continuen sent. Per a molts actors i actrius catalans, el primer contacte amb l’escenari va arribar interpretant un pastor despistat, un àngel solemne o un dimoni sorneguer. Aquest caràcter formatiu no és menor: parlem d’un teatre fet majoritàriament per amateurs, però amb una exigència creixent en escenografia, direcció i interpretació. La passió que s’hi posa sovint compensa —i supera— les limitacions de recursos.
Un dels grans mèrits d’Els Pastorets és la seva capacitat d’adaptació. Tot i mantenir textos clàssics com els de Josep Maria Folch i Torres o Serafí Pitarra, moltes companyies introdueixen picades d’ullet a l’actualitat, referències polítiques o socials, i nous llenguatges escènics. Aquesta flexibilitat és clau per entendre per què Els Pastorets no han quedat fossilitzats. Al contrari: cada generació els fa seus, els revisa i els reinterpreta, demostrant que la tradició no és una peça de museu, sinó un organisme viu.
El treball col.lectiu a Els Pastorets
També cal destacar la dimensió comunitària de les representacions. Els Pastorets no són només el que passa a l’escenari, sinó tot el que els envolta: els assajos nocturns, les famílies implicades, els voluntaris que munten decorats, cusen vestuari o gestionen entrades. En un món cada cop més individualista, aquest treball col·lectiu té un valor social incalculable. El teatre, aquí, no és només espectacle; és cohesió, identitat i pertinença.
Antiquats o entosudidament moderns?
És cert que hi ha veus que consideren Els Pastorets una proposta antiquada, excessivament lligada a una visió religiosa o a formes teatrals tradicionals. Però aquesta mirada oblida que el teatre popular no ha de competir amb les grans produccions contemporànies: juga en un altre terreny. El seu objectiu no és la innovació radical, sinó la continuïtat, el reconeixement i l’emoció compartida. I això, paradoxalment, també pot ser profundament modern.
Conclusió
En definitiva, Els Pastorets són molt més que una tradició nadalenca: són un mirall de la societat catalana, amb les seves contradiccions, el seu sentit de l’humor i la seva capacitat de resistència cultural. Mentre hi hagi gent disposada a pujar a l’escenari per explicar, un cop més, la lluita entre el bé i el mal amb rialles, música i paraules dites amb el cor, Els Pastorets continuaran tenint sentit. I això, en temps d’incertesa, és una magnífica notícia.
Maria Sabaté
Bibliografia que es pot consultar.
Folch i Torres, J. M. (2005). Els Pastorets o l’adveniment de l’Infant Jesús (ed. facsímil). Editorial Barcino. (Obra original publicada el 1916)
Massip, F. (1992). El teatre medieval a Catalunya. Institut del Teatre – Diputació de Barcelona.
Pitarra, S. (2000). Teatre complet. Edicions 62. (Selecció d’obres i estudis introductoris sobre el teatre popular català)
Prats, J. (1996). La cultura popular a Catalunya. Edicions 62.
Rius i Mercadé, J. (2010). Els Pastorets: tradició i modernitat en el teatre popular català. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
Sala, R. (2007). El teatre amateur com a espai de cohesió social. Revista Catalana de Sociologia, 23, 45–62.
Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya. (2018). Els Pastorets avui: pràctica teatral i participació comunitària. Federació d’Ateneus de Catalunya.