El senyor Josep Maria Flotats ha tornat a Barcelona amb l’obra «La Disputa» de Jean-François Prévand, traduïda per Salvador Oliva i amb la dramatúrgia i direcció del mateix Flotats. Flotats i Pep Planas posen en escena «un combat de gran importància entre dos dels filòsofs més importants del segle XVIII, Voltaire i Rousseau» (Tal com diu la fitxa tècnica de l’obra).
Hem esperat anys per tornar a veure Flotats. Jo recordo quan, sent alumne de la Universitat de Barcelona, ens perdíem classes de les tardes per poder anar al teatre: Cyrano de Bergerac, Lorenzaccio, El Dret d’escollir… En vam anar a veure tantes com vam poder i és que, malgrat tot, el que deien d’ell (D’en Flotats) ens agradava.
La novetat, el bon fer, la parla, el to, el moviment dels actors, les paraules ben pronunciades… Qualitats que defineixen bé el tipus de teatre que feia, que fa el Josep Maria. Flotats reivindica el teatre de text, el de les grans reflexions, el teatre on els actors s’enfronten a les paraules encadenades per explicar les emocions, els sentiments i les fobies més íntimes dels personatges, en un temps de grans produccions musicals i d’espectacles diversos.
Flotas ha tornat mercès al seu gran amic Josep M. Pou que és el director artístic del Teatre Romea. I la proposta no pot ser més engrescadora. Tota una peça de teatre de text genuí.
Publicat a https://elmeuespaiblog.com 16 de març de 2024