James Vanderbilt ens torna a portar al cinema el pes de la història amb Nuremberg, un drama judicial-històric que retrata el procés que va seguir a la Segona Guerra Mundial per jutjar els líders nazis, centrant-se en el duel psicològic entre el psiquiatre nord-americà Douglas Kelley (interpretat per Rami Malek) i el jerarca nazi Hermann Göring (interpretat per Russell Crowe).
Els mitjans especialitzats valoren l’obra com un film sòlid i rellevant, que —sense ser perfecte— aconsegueix transmetre la gravetat dels esdeveniments i la urgència moral de jutjar atrocitats.
Hi ha dos temes que sorgeixen i es desenvolupen durant tota la pel.licula: la necessitat de treballar en la memoria histórica i el sentit dels totalitarismes que ens envolten i sorgeixen com “noves” formes d’organització política.
Vegem com s’articluen i també la funció podagógica que s’endevina en el film:
1. Discursos sobre la memòria històrica: el pes d’allò que no es pot oblidar
Un dels eixos centrals del film és el conflicte moral entre recordar i entendre.
El psiquiatre Douglas Kelley intenta comprendre la ment de Göring des d’un punt de vista clínic, però la pel·lícula subratlla que entendre no equival a justificar —i que la memòria històrica té el deure d’evitar precisament aquest risc:
- Les declaracions de Göring, sovint manipuladores i plenes de cinisme, funcionen com un avís: els criminals poden ser intel·ligents, carismàtics i convinents. El film fa èmfasi en la necessitat de preservar proves, testimonis i judicis rigorosos per evitar que la història es reinterpreti de manera revisionista.
- Douglas Kelley simbolitza el dilema modern: estudiar els botxins pot ajudar a prevenir futurs horrors, però també pot humanitzar-los fins a un punt incòmode. El film posa en guàrdia contra l’oblit o la simplificació.
En conjunt, la pel·lícula usa aquests discursos per reforçar la idea que la memòria històrica no és estàtica, sinó una lluita constant contra la banalització.
2. Discursos sobre l’avanç dels totalitarismes: el perill de la normalització
Els diàlegs de Göring i altres alts càrrecs nazis il·lustren perfectament com s’articula el pensament totalitari:
- Justificació burocràtica del mal: els acusats es presenten com simples executors de lleis o ordres, demostrant com el totalitarisme avança quan la responsabilitat moral es dissol en la cadena de comandament.
- El discurs del “nosaltres contra ells”: Göring defensa obertament la idea que les masses es poden controlar mitjançant por, enemics inventats i propaganda. Aquestes afirmacions, reproduïdes sense edulcorar, funcionen com una advertència directa al present.
- El poder de la retòrica i la seducció del lideratge autoritari: Crowe interpreta un Göring persuasiu, brillant i inquietant. El film mostra com el totalitarisme no sempre avança amb violència inicial, sinó amb fascinació i discursos aparentment racionals.
Aquests elements converteixen Nuremberg en un mirall del nostre temps, recordant que els símbols i els discursos totalitaris tornen quan hi ha crisis, por o desinformació.
3. La funció pedagògica del judici: dret, veritat i responsabilitat
El film també destaca el paper del judici de Nuremberg com a creació de precedent moral i jurídic:
- S’estableix la idea que cap Estat ni líder pot situar-se per damunt de la llei.
- Els discursos dels fiscals i testimonis serveixen per donar veu a les víctimes i per construir una memòria col·lectiva basada en fets verificables.
- La pel·lícula mostra que el totalitarisme avança quan les institucions fallen o es corrompen; i retrocedeix quan la llei s’aplica amb rigor, transparència i universalitat.
4. Tot plegat: una crítica contemporània encoberta
Encara que el film se centra en 1945-46, els discursos ressonen amb claredat en el context actual:
- Quan Göring explica com es pot portar un poble a la guerra i fer-lo obeir cegament, és difícil no pensar en les noves formes de manipulació massiva, xarxes socials, propaganda digital, populismes i discursos d’odi actuals.
- El contrast entre el racionalisme de Kelley i la perversió dialèctica de Göring subratlla com la democràcia és fràgil i requereix una ciutadania informada, crítica i alerta.
Conclusió
Els discursos dels personatges a Nuremberg funcionen com una alerta vigent:
- La memòria històrica és necessària per evitar la repetición de crims.
- Els totalitarismes no sorgeixen del no-res; s’infiltren a través de discursos que simplifiquen, divideixen i manipulen.
- Escoltar aquests personatges al film és escoltar un avís per al present.
Fitxa técnica i artística de NUREMBERG a filmaffinity https://www.filmaffinity.com/es/film597108.html
Foto: https://www.filmaffinity.com/es/filmimages.php?movie_id=597108