UIna pelicula que parla del Cervantes home
Alejandro Amenábar ens proposa la seva darrera producció: El Cautivo. En uns 133 minuts explica el que li devia passar a Miguel de Cervantes, un soldat castellà apressat pels corsaris àrabs i portat a la presó d’Algèria on hi romandrà cinc anys. Durant aquest període intenta alguna fugida i acaba enamorant el baixà amb els contes i les històries que Cervantes explica als seus companys de captiveri. Amenábar ha volgut explorar el vessant més íntim de l’escriptor castellà, introduint-t’hi l’homosexualitat del baixà i del mateix Cervantes. Dibuixa la ciutat d’Algèria com una ciutat on la gent gaudia d’una certa llibertat i era permès el transvestisme i l’homosexualitat
Els actors
Més enllà de l’argument, la cinta ens permet gaudir d’interpretacions molt sòbries com la de Fernando Tejero que és un sacerdot del “Santo Oficio” que es debat entre la bondat que l’hauria de caracteritzar i la gelosia vers Cervantes. Tejero ofereix una interpretació que segurament sorprendrà perquè l’allunya dels seus habituals registres còmics.
Tots ells i ella ofereixen unes interpretacions austeres, segures i molt ben alineades amb llurs personatges i argument.
Els captius
Amenábar parla de com tractaven els captius, de com se’ls seleccionava per rendibilitzar el cobrament dels rescats. Qui valia més o menys diners. Un presoner es dol de com els “moros” tracten els cristians capturats i un company li respon que els cristians fan exactament el mateix. També es pot veure com es negocien els rescats i qui és qui en aquestes negociacions..
Poca èpica. Més filosofía.
Qui esperi una situació èpica de batalles i enfrontaments no ho trobarà aquí. Els enfrontaments són d’emocions, de situacions… Amb tota la violència imaginable que gairebé no es veu (Sols en comptades ocasions), però que és allà en tot moment, es fa palesa amb les reaccions dels personatges o la intensitat de la música. Cosa que és d’agrair perquè durant tota la pel·lícula no es veu res més que la presó i els carrers estrets i mal il·luminats d’Algèria.
Una proposta lineal amb molta càrrega filosòfica i amb molts moments en què es reflecteix la picaresca típica castellana que fa riure al baixà i els seus criats quan Cervantes, els llegeix una part de “El Lazarillo de Tormes”, llibre prohibit pel “Santo Oficio”, llavors.
D’altres visions
Resseguint les publicació que s’han fet sobre aquesta pel·lícula, n’he trobat de bones i no tan bones. Sincerament, crec que la proposta d’Amenábar és bona, parla d’un aspecte de Miguel de Cervantes, que ningú havia tocat mai: la seva possible homosexualitat, que, si hi va ser, sols va ser amb la llibertat que tenia dins el seu captiveri pel favor aconseguit del baixà. A la Península, amb el catolicisme més ranci i insistent i la constant presència del “Santo Oficio”, el mateix Cervantes no hauria pogut apropar-se a la seva pròpia autoconeixença.
FITXA TÈCNICA
Titol original: EL CAUTIVO
Any: 2025
Durada: 133 minuts
Direcció: Alejandro Amenábar
Guiö: Alejandro Amenábar sobre la biografía de Miguel de Cervantes. Història: Alejandro Amenábar i Alejandro Hernández.
Música: Alejandro Amenábar
Fotografia: Àlex Catalán
Actors/Actrius: Juan Peña, Alessandro Borghi, Manuel Peña, Fernando Tejero, José Manuel Poga, Luis Callejero, Roberto Àlamo, Luna Berroa, Albert Salazar, César Sarachu, Mohamed Said, Jorge Asin, Juanma Muniagurria…
Valoració Final
Jo la definiria com volgudament i encertadament agosarada, ni atrevida crec que sigui el qualificatiu. Després de deu anys sense rodar cap pel·lícula, el resultat és molt acceptable perquè ens parla d’història i de la vida d’uns dels autors més grans que ha donat la literatura.
En sortir del cinema, crec que val la pena veure-la. És una bona proposta. Té molts dels components que la fan plausible; bona direcció, molt bones interpretacions, una música molt encertada que posa la intensitat on cal i no interfereix gens, no esdevé un personatge, és un acompanyament que s’agraeix. Els aspectes tècnics com la fotografia, l’escenografia i el vestuari completen l’acció.
Maria Sabaté